Aporofobia, la por al pobre que anul·la l’empatia. Fundéu declara paraula de l’any 2017 el terme encunyat per la filòsofa Adela Cortina.

«No som una societat democràtica si existeix l’odi cap als pobres»

Adela Cortina, catedràtica d’Ètica i Filosofia Política, ha publicat un nou llibre, “Aporofobia, el rebuig al pobre”‘. En aquest assaig exposa un dels conflictes morals més arrelats i obviats del nostre temps, no solament per a donar-li nom sinó també per a significar-ho i dotar al lector de les eines per a enfrontar-se a ella perquè, segons narra, «avui està més present que mai en la societat», allunyant-la així de la democràcia, perquè «no tots són tractats amb la mateixa dignitat».

La aporofobia és tan vella com la humanitat –afirma la professora- és la tendència que tenim a rebutjar als pobres amb la qual cosa, desgraciadament, al llarg de tota la història humana ha estat i està present. Però realment en els últims temps és més inadmissible que mai, perquè en 1948 vam fer una declaració de drets humans i malgrat açò segueix havent-hi un menyspreu per alguns, els pobres. És xocant. Els nous vessants polítics accentuen la paraula. En el cas de Trump o el ‘Brexit’ es veu clarament com el rebuig no ha sigut tant als estrangers com als forans pobres. A Trump no li molesten els que tenen molts diners, sinó els mexicans als quals vol posar una tanca perquè no passen. El ‘Brexit’ justament vol tancar-se enfront d’immigrants o refugiats, a la resta no. Açò està passant en molts països on puja el nombre d’afiliats a partits nacionalistes que ho promouen.

Feia falta un nom per a una realitat constant: la del menyspreu als pobres. És necessari que les coses i els fenòmens tinguen un nom. Als ciclons i catàstrofes naturals li’l posen, perquè quan alguna cosa ho té la gent ho reconeix i es prevé enfront d’açò i aqueix és el meu objectiu. S’utilitzava alegrement la paraula xenofòbia, rebuig a l’estranger, quan no era del tot cert. Tots estem molt contents que vengen moltíssims turistes a Espanya. Els obrim tots els nostres hotels i són estrangers, però si porten diners estem contentíssims. Llavors vaig pensar que el que ens molesta en realitat són els pobres, els estrangers que vénen de l’altre costat de l’estret, els que moren en les pasteres….

Hipocresia? Més que hipòcrites és que totes les persones necessitem ajuda dels familiars, amics, coneguts, als quals estem disposats a ajudar-los amb tal que siga recíproc perquè no ens valem per nosaltres mateixos. I de sobte trobem els pobres, que ens sembla que no ens poden donar gens interessant, llevat que problemes, i la gent decideix rebutjar-los.

Comments(0)

Leave a Comment